Avui fa pràcticament un mes des de l'última entrada. En aquests dies han passat moltes coses interessants. El més important però, és que hem creat un grup estable de freaks del Trail. Fa ja 4 diumenges que sortim per la serralada de l'Ordal, especialment per les muntanyes a peu de Sant Ramon i properes a Viladecans i Gava, una ruta que ens ha ensenyat un nou companys de camins i viatges: Manuel Tamayo.
El Tamayo és un boig de la muntanya que hem conegut gràcies a una sortida el setembre passat amb la gent del club d'atletisme. Ens ha acompanyat per la seva ruta de 21 km., i aporta una filosofia realment exemplar: correr per disfrutar. Tot i que estem lluny del seu ritme, la seva companyia és amena i d'igual a igual. És el primer que guia, però també el primer que espera.
Siscu, Mendez i Soria s'han sumat també al grup, cadascú amb el seu ritme, i col·lectivament els diumenges, fent creixer cada cop més el grup. La il·lusió dels novells contrasta amb l'experiència que alguns ja començem a tenir, i ens recorda ara fa dos anys els nervis d'aquella primera Matagalls Montserrat.
Juanan ens dona la xispa d'alegria i humor que tot bon grup necessita. Inscansable en els seus estiraments, és l'home que mai falla.
De les terres llunyanes canàries s'ha incorporat també Zalo, amic del fugitiu Yeray que ens va deixar l'any passat a canvi d¡uns quants graus més d'agradable temperatura.
I evidentment en Xavi i en Pepe, veterans ja del grup, tot i la seva joventut, i autèntiques promeses del Trail si segueixen progressant!!
Moltes coses han canviat aquest inici d'any. La soledat dels entrenaments i els dies de fatiga als tormells comencen a donar pas a noves amistats, i a forces col·lectives. La família del Trail creix.
L'equipament creix amb el grup: Salomon Slab3, una maravella de la que estic contentissim: estabilitat, amortiguació, lleugeressa i velocitat. Una compra excel·lent. Han aparegut també un parell de Xwings2 i properament apareixeran un parell més de Slab. Del decathlon ni en parlem...
En fi, cada cop més kilòmetres, més muntanyes, més camins, més minuts... però el més important: Cada cop més amics amb els que compartir la bojeria i la felicitat de correr per la muntanya.
Visca el Trail!!
